París té el teu mirar en la mirada
d'ençà el vint de novembre
de mil nou-cents noranta-cinc.
París plou com tu plous capvespres àngels,
migdies llargs i foc en l'abraçada.
París besa amb els llavis amb què em beses
els besos més abril, més mar en calma.
París camina el pas que tu camines.
París tè el teu somriure, lluna i alba.
(Els Camins i la Mirada)
No hay comentarios:
Publicar un comentario